El dilluns 8 d’abril va tenir la segona tertúlia amb l’escola, aquesta vegada sobre l’assetjament escolar. L’enfocament va ser similar a l’anterior: l’equip directiu va preparar una exposició per compartir amb les famílies de quina manera s’aborda aquest tema des de l’escola, amb la possibilitat que els pares i mares presents puguessin fer preguntes, exposar dubtes i, en definitiva, debatre sobre el tema, en un ambient distès i amb una mica de pica-pica.
Els participants per part de l’escola van ser el director pedagògic, Víctor López; el cap d’estudis de l’ESO, Jordi Busquet; i la cap del Departament d’Orientació Psicopedagògica, Montse Camprubí. Per part de les famílies, hi va haver unes trenta persones, força més que a la tertúlia anterior.
Des de l’escola es va explicar que es fa molt d’èmfasi en la part preventiva, amb accions d’educació emocional, desenvolupament d’habilitats socials i de resolució de conflictes, que es treballen des de ben petits, amb diversos materials i dinàmiques, amb les tutories individuals i de grup, les barreges de grup, la comissió de convivència i altres actuacions. I també van parlar del protocol d’actuació en cas que es detectin casos d’assetjament, que és el del Departament d’Educació, igual per a totes les escoles.
Es va insistir en la tasca preventiva també des de casa i amb la comunicació amb l’escola i van convidar totes les famílies a entrar a l’escola a parlar sempre que es tingui una sospita o una preocupació en aquest sentit.
Un plantejament important i destacable és que l’escola parteix de la premissa que tant l’assetjador com l’assetjat (com els altres actors en aquestes situacions) tenen un problema i tots dos han de ser ajudats a desenvolupar la millor versió d’ells mateixos. S’insisteix en el fet que no s’ha d’etiquetar, que no s’ha d’estigmatitzar, i que s’ha de fer «feina de formigueta» per millorar les habilitats de resolució de conflictes de totes les persones implicades. No s’obvia la penalització, la sanció, en incidents concrets, que en principi tenen una conseqüència que ha de ser educativa, però un cop aquest incident ha passat, els implicats han de poder fer «vida normal» i anar treballant contínuament, amb el grup-classe, amb les famílies, etc., el desenvolupament de les habilitats.
La valoració global de la sessió va ser molt positiva, tot i que, com sovint passa en temes tan interessants, el temps se’ns va fer curt i no va haver la possibilitat de fer més debat sobre el tema, ni d’acabar-nos el pica-pica 😉
Amb aquesta segona tertúlia donem per tancada la programació d’aquest curs, amb una valoració molt positiva de la iniciativa i tenim previst començar el trimestre del curs vinent amb una de nova. Si voleu proposar-nos temes d’interès, només ens ho heu de dir!
